L’era de la desinformació

Descripció del repte
Sabem identificar quan intenten enganyar-nos a les xarxes socials? Per què ens enganyen tan fàcilment? Ho descobrim assumint el rol d’especialistes en comunicació que exemplifiquen les estratègies utilitzades per informar o influenciar la ciutadania.
Objectius d’aprenentatge
- Reconeixem l’exposició que tenim a la desinformació.
- Avaluem l’impacte de la desinformació en la societat i l’individu.
- Descobrim la intencionalitat darrere d’un contingut.
Durada aproximada
4 hores
Quins materials necessitaràs?
- Projector.
- Connexió a internet.
- Ordinadors per a l’alumnat (no és indispensable).
- Impressora (no és indispensable).
Altres recursos
| Harmony Square | Joc on s’aprèn a com funcionen les tècniques manipulatives en l’era de les notícies falses. |
|---|
Recomanacions
- Et convidem a adaptar la nostra proposta amb aquells exemples que sàpigues que encaixen amb els interessos i les preocupacions dels teus alumnes.
- És fonamental conèixer els referents de l’alumnat a internet i les xarxes socials. Et serà molt útil preguntar i investigar sobre els continguts que consumeixen dia a dia. Sobretot, hem de vigilar no invalidar els seus referents, sinó qüestionar la seva expertesa i distingir per a què ens pot servir i quan hauríem de buscar altres fonts.
- Trobaràs diferents exemples sobre canvi climàtic i discurs d’odi. Si t’interessa treballar aquests contextos clau de desinformació, pots fer-hi èmfasi. L’activitat d’avaluació està plantejada per treballar un d’aquests dos temes.
Documents de suport
BLOC 1
Clica aquí!
Posem en evidència com ens empassem tots els continguts que veiem a internet i les xarxes socials. Estem disposats a desenvolupar estratègies per evitar ser víctimes d’aquesta desinformació o preferim seguir cecs i assumir les seves conseqüències negatives? Les sabem, aquestes conseqüències?
Activitat inicial
T’ho creus?
Projectem les 10 afirmacions a l’aula (titulars, imatges o vídeos) del document T’ho creus?. Preguntem a l’alumnat si creuen que són certes o falses. L’objectiu és que responguin de forma intuïtiva, com ho fem habitualment a les xarxes, així que proposem que comparteixin la seva opinió personal sense comentar-la amb els companys. Podem demanar-los que pugin el polze cap amunt si creuen que és certa i cap avall si creuen que és falsa.
Podem anotar a la pissarra o en un full els resultats de cada votació i rescatar-los un cop compartim la correcció amb l’alumnat, que es troba al mateix document T’ho creus? A través d’aquest exercici que contrasta i compara l’opinió de l’alumnat evidenciem que tots podem ser víctimes de la desinformació.
Activitat de desenvolupament
Informar o influenciar?
L’alumnat ha de situar en un eix els continguts que apareixen al document Informar o influenciar? segons si el seu objectiu és informar o més aviat influenciar. Aquesta activitat es pot fer de forma individual, però si volem involucrar tota la classe, podem repartir els continguts (per grups o parelles) i projectar l’eix d’intencions o dibuixar-lo a la pissarra.
Per torns, cada grup o parella col·loca el contingut que li hagi tocat i explica per què el posaria allà. Per acabar, tenim la correcció al document Informar o influenciar? – Correcció per compartir-la amb l’alumnat.
Activitat final
Pescaclics
Per parelles o en grups, l’alumnat escriu un pescaclics a partir d’una notícia que trobi a internet (també la pot seleccionar prèviament el professorat). Després de llegir la notícia amb atenció, cada parella/grup crea un titular pescaclics atractiu i sensacionalista per captar l’atenció dels lectors.
Per acabar l’activitat, cada parella/grup pot presentar el pescaclics davant de la classe i el titular real de la notícia, votar quin és el més persuasiu i per què. Aquesta votació ens ajudarà a comprendre quines tàctiques són més efectives per captar l’atenció del públic, alhora que continuem debatent sobre la importància de presentar la informació de manera responsable i precisa a internet.
BLOC 2
Un ramat d’ovelles
Després de veure amb quina facilitat ens poden enganyar a internet i a les xarxes socials, reflexionem sobre quines són les conseqüències de la desinformació per a l’individu i la societat. Descobrim que la desinformació afecta de forma diferent a cada persona i per què és un dels principals perills de l’època actual.
Activitat inicial
Som el que observem
Per introduir la reflexió sobre l’impacte que té la desinformació en la societat i l’individu, demanem a l’alumnat que jugui durant aproximadament 10 minuts al joc We Become What We Behold, trobarà les instruccions i unes preguntes per reflexionar al document Som el que observem – Preguntes guia.
Si ho preferim, podem jugar-hi tot el grup-classe a la vegada projectant-lo a la pissarra. És important que el docent hi jugui i llegeixi el document Som el que observem – Correcció abans de guiar la reflexió a l’aula amb l’alumnat.
Activitat de desenvolupament
Cas per cas
Al document Cas per cas – Persones trobarem el perfil de quatre persones i descobrirem les seves preocupacions. L’alumnat haurà de llegir el document Cas per cas – Afirmacions, on trobarà vint afirmacions que són desinformació o opinions, i haurà d’associar-les a la persona que cregui que l’afectarà més aquell contingut.
Recomanem fer la dinàmica per parelles. Per torns, un es posa en el rol d’una de les persones i l’altre li ha de donar els continguts que creu que més l’afectaran tenint en compte les seves preocupacions. Després, canvien els rols i passen a un dels altres perfils. Podeu imprimir les afirmacions i retallar-les per fer l’activitat més manipulativa. Trobareu la correcció al document Cas per cas – Correcció.
Activitat final
El meu cas
A partir del document El meu cas, l’alumnat elabora el seu propi perfil preguntant-se quina informació consumeix i a quin tipus de continguts pot ser més vulnerable. Navegar per les seves xarxes socials els ajudarà a trobar exemples.
BLOC 3
TikTok, qui hi ha?
Si les xarxes socials estan plagades de desinformació, en qui he de confiar? Comencem a desenvolupar una confiança crítica, identificant aquelles persones i organitzacions en qui podem confiar, sempre deixant cert marge al dubte. Ens preparem per a la Càpsula 2. Verifiquem amb 4 preguntes, on aprendrem a comprovar la veracitat dels continguts que ens generen sospita.
Activitat inicial i de desenvolupament
La gimcana dels experts
Amb l’ajuda d’experts i d’expertes, l’alumnat ha de verificar les vuit afirmacions que apareixen al document La gimcana dels experts. En aquest cas, els experts/es són el mateix professorat del centre, que disposen del document La gimcana dels experts – Correcció per poder guiar l’activitat amb l’alumnat.
Activitat final
En qui he de confiar?
En aquesta activitat, l’alumnat haurà de decidir si les afirmacions del document En qui he de confiar? que provenen de diferents usuaris i organitzacions, són més o menys confiables. La seva fiabilitat depèn de l’expertesa, el context i el contingut sobre el qual parlen. Ho poden fer de forma individual, per parelles, o projectar la diapositiva a la pissarra i fer-ho conjuntament el grup-classe.
Cada afirmació té associada l’explicació de qui és aquell usuari o organització, perquè puguin avaluar-ne la fiabilitat. L’objectiu de l’activitat és començar a explorar la idea de font d’informació (que treballarem a la Càpsula 2. Verifiquem amb 4 preguntes) i insistir que no totes les fonts són confiables, dependrà de l’expertesa, el context i el contingut sobre el qual parlen. Tenim la correcció al document En qui he de confiar? – Correcció.
BLOC 4
Aplicació
Adoptem el rol d’especialistes de la comunicació i elaborem continguts per tres organitzacions que reflecteixen les seves intencionalitats i el seu estil de comunicació.
Posarem a prova a l’alumnat plantejant-los el repte de crear tres continguts diferents tenint en compte qui està compartint aquells continguts i, per tant, la motivació que hi ha al darrere i l’estil de comunicació que utilitzaran per captar la nostra atenció.
Per aquesta activitat d’avaluació, podem escollir treballar amb continguts sobre el canvi climàtic o sobre el discurs d’odi.
Activitat d’aplicació
Especialistes en comunicació
Seguint les instruccions del document Especialistes en comunicació: Canvi Climàtic o el document Especialistes en comunicació: Discurs d’odi, segons el que interessi més treballar, l’alumnat es convertirà en especialista de la comunicació i haurà d’elaborar un mem, un post i una story d’Instagram adoptant el rol de tres entitats diferents i tenint en compte la seva intencionalitat i registre.
TAULA DE CONTINGUTS
Aquí trobaràs la teoria essencial per desenvolupar les activitats i fomentar la reflexió a l’aula amb l’alumnat.
1. La informació i les decisions informades
Hi ha moltes definicions d’informació, però per als nostres efectes i per facilitar la comprensió de l’alumnat, parlem del conjunt de dades, fets o idees que rebem i compartim per relacionar-nos, entendre el món i prendre decisions.
Comunicar i rebre informació vertadera és un dret fonamental contemplat a la Constitució espanyola de 1978 (article 20.1.d). Aquesta informació és fonamental a l’hora de prendre decisions clau del nostre dia a dia que tindran conseqüències sobre nosaltres mateixos, però també sobre el conjunt de la societat.
Engego o no l’aire condicionat? Puc menjar-me un croissant cada dia? Em vacuno contra aquesta malaltia? A qui voto en les pròximes eleccions? Donem resposta a aquestes i tantes altres preguntes, més o menys importants, d’acord amb la informació que tenim sobre aquestes qüestions. Per fer-ho, és fonamental informar-nos amb contingut de qualitat. Però no tothom és conscient de la importància de tenir una dieta informativa de qualitat. Sovint hem de fer una feina prèvia de sensibilització i explicar quin és el paradigma actual.
L’arribada d’internet ha multiplicat el contingut al qual podem accedir: tenim a l’abast més informació que mai, però identificar quina és bona i ens informa amb rigor ha esdevingut una tasca complicada. Ensenyar els joves a analitzar de forma crítica i responsable la informació que els envolta és una tasca urgent i indispensable per desenvolupar la seva autonomia i viure en societat.
2. La infoxicació
Què vol dir que la informació s’ha multiplicat? Abans de l’arribada d’internet, els únics canals a través dels quals ens podíem informar eren els mitjans de comunicació convencionals (diaris, televisió, ràdio). Si no era sobre un tema d’actualitat, la informació estava disponible en llibres o canals educatius. Trigava més temps a arribar d’un lloc a un altre i era molt difícil conèixer aquells fets sobre els quals no escrigués cap periodista o no s’hagués escrit un llibre. Abans d’internet, els mitjans de comunicació i els periodistes decidien quina informació era notícia i quina no, i molta no arribava a la ciutadania.
Actualment, ens trobem davant d’un escenari en què hi ha sobreinformació (o infoxicació):
- Tothom pot dir la seva.
- Bona part de la comunicació entre persones que abans era privada ara és pública i accessible a tercers.
- La informació es mou a temps gairebé real i de forma accelerada, fent menys probable que sigui verificada.
L’era digital ha diversificat i multiplicat els portaveus de la informació. Ara mateix, qualsevol de nosaltres s’ha convertit en un missatger en potència. No tenim dades oficials sobre l’activitat diària registrada a la xarxa, però la companyia DOMO, una empresa que publica anualment un informe sobre l’ús d’internet, explica que cada minut es registren més de 330.000 piulades a Twitter, es publiquen 66.000 fotos a Instagram i es registren gairebé sis milions de cerques a Google (dades de 2022). Les xifres donen una idea de la quantitat d’informació i dades que generem i intercanviem tots els humans amb accés a la xarxa.
Passem moltes hores davant del telèfon mòbil. El mateix dispositiu ens permet veure la quantitat de temps que dediquem a cada aplicació. Durant aquesta estona no només consumim contingut de manera passiva, també participem d’aquesta acceleració enviant contingut diàriament: posant m’agrada, compartint articles, escrivint posts a les xarxes, reenviant correus electrònics o missatges de WhatsApp, etc.
Els continguts digitals són infinits i accessibles a tothom. Aquesta llibertat té aspectes negatius i positius. D’una banda, ens ha permès descobrir i connectar amb una varietat de veus i perspectives que abans eren desconegudes, facilitant el seguiment de notícies en temps real i la participació en moviments socials. Però, d’altra banda, aquesta llibertat també ha obert la porta a la publicació indiscriminada d’informació imprecisa, sense contrast, irrellevant o fins i tot manipuladora.
És tant l’excés d’informació publicada, molta de la qual de baixa qualitat, que fa que sigui molt més difícil processar-la i comprendre-la. És el que anomenem infoxicació.
3. La intencionalitat dels continguts
A internet podem trobar continguts que busquen educar, divertir, despertar emocions o informar, però també, per exemple, vendre un producte, promoure una acció, modificar les nostres idees o, directament, enganyar-nos. És per això que és important ser conscients de la intenció que hi ha al darrere de cada contingut. A internet existeixen infinitat de continguts i cada un d’ells pot tenir un objectiu diferent: no tota la informació que trobem pretén informar-nos amb rigor. Ser capaços d’entendre l’objectiu que persegueix un contingut ens ajudarà a avaluar, en cada context, si és o no la millor forma d’informar-nos sobre un tema concret.
Avaluar la motivació darrera d’un contingut no sempre és senzill ni immediat: cal que ens fixem en qui publica el contingut, qui el comparteix i, si és el cas, en qui el patrocina. Això no sempre és possible. Penseu, per exemple, a un mem o a un àudio de WhatsApp, que a priori són continguts inofensius que ens intercanviem amb la família o amics. Per molt que ens sembli que estem davant d’un contingut sense importància, cal posar-nos en el lloc de l’emissor del missatge sempre que sigui possible per intentar entendre quines poden ser les seves motivacions. Un cop identificada la persona o entitat que ens està informant, podem començar a pensar en la intenció que té per comunicar allò que comunica. No és el mateix un anunci publicitari que una pel·lícula, una notícia o un missatge dels nostres pares.
Per tant, ens hem de fer les següents preguntes: qui és l’autor de la informació? A què es dedica? Té alguna motivació econòmica o política que pugui influenciar la informació que mostra? La informació m’ha arribat directament o a través d’algun tipus d’intermediari?
Sovint la motivació darrera d’un contingut no és del tot clara. De fet, pot tenir-ne vàries. Per exemple, un documental pot tenir com a objectiu entretenir i informar al mateix temps, o un professor pot voler divertir mentre educa. A la vegada, que ho vulguin no vol dir necessàriament que ho aconsegueixin!
L’anàlisi d’aquests factors ens pot ajudar a entendre millor les possibles intencions que hi ha darrere d’un contingut, tot i que cal recordar que la interpretació d’aquestes intencions pot variar depenent del lector. Per això, també és important plantejar-nos de quina forma pot rebre la informació el receptor. Un mem que tenia intenció de fer riure pot servir de propaganda política depenent del context i de la percepció del receptor.
4. La publicitat i l’economia de l’atenció
Uns dels continguts més efectius que existeixen són els anuncis publicitaris: missatges curts i emfàtics que aconsegueixen captar la nostra atenció. Per fer-ho, sovint apel·len a les nostres emocions. La publicitat ens excita, ens desperta curiositat, ens genera el desig d’obtenir alguna cosa. Ser conscients de les emocions que ens generen els continguts a internet serà el nostre principal aliat per poder protegir-nos de les informacions nocives. La publicitat ens ha acompanyat tota la vida i les campanyes, que abans es difonien a través de la televisió, la ràdio i la premsa, ara les trobem també a internet. La presència de missatges persuasius ha estat una constant dins el context informatiu, però tradicionalment, en aquests canals, la publicitat ha tingut un espai i la informació, un altre.
L’arribada d’internet ha comportat un canvi en el context que ha influït en la manera en què ens relacionem amb aquests continguts persuasius. De fet, és cada cop més habitual veure com el periodisme adopta tècniques publicitàries per fer que els seus titulars generin més interès i, per tant, més clics. Per què? Els diaris obtenen beneficis econòmics per a cada visita que generen els seus continguts.
Una de les tècniques que utilitzen alguns mitjans de comunicació per a atreure la nostra atenció són els titulars pescaclics (o clickbait, en anglès), que consisteixen a fer una promesa de contingut molt entretingut o espectacular quan, en realitat, a l’interior del text no n’hi ha per a tant. El que aconsegueixen és que els usuaris, enganyats pel titular, entrin a la peça informativa, la consumeixin esperant trobar-hi una cosa i, al final, marxin decebuts perquè no han rebut allò que esperaven. L’èxit del pescaclics és aconseguir durant un temps l’atenció de l’usuari que, a més a més, segurament haurà vist un (o més) anunci publicitari.
En la sobreinformació a què estem exposats, la nostra atenció és escassa i molt valuosa i, per això, la competència per a aconseguir-la és ferotge. Cada contingut competeix amb molts d’altres per tal d’arribar als nostres ulls i, més important encara, perquè hi passem el màxim temps possible. Ja pot ser un article sobre un volcà en erupció, un vídeo d’un YouTuber sobre l’últim videojoc de moda el compte d’Instagram d’un influencer de maquillatge, el contingut a internet busca retenir-nos, que hi passem temps.
Cada usuari té una atenció limitada (els dies de qualsevol persona duren 24 hores!). Per captar la nostra atenció, plataformes i entitats inverteixen grans quantitats de diners en millorar estratègies perquè cadascú de nosaltres hi passem més temps. Aquest fenomen s’anomena economia de l’atenció.
Les xarxes socials analitzen el nostre comportament i venen les dades a marques i entitats, molts cops sense que nosaltres en siguem conscients, per tal que aquestes puguin emetre publicitat cada cop més persuasiva i dirigida a cadascun de nosaltres, tal com expliquen les Nacions Unides. Per aquest motiu, els anuncis que trobeu al vostre feed són diferents que els dels vostres amics o familiars.
La inversió mundial en publicitat pràcticament no ha deixat de créixer en els darrers anys. Recordeu que si un producte és gratis a internet, probablement el producte ets tu. És una de les principals idees que es plantegen al documental The Social Dilemma, on s’exposen els riscos que plantegen les xarxes socials per a la salut de l’individu i la societat.
Davant d’aquesta competència mercantilitzada per a la nostra atenció i d’aquesta intenció de fer-nos passar com més temps millor davant de cada contingut, esdevé clau seleccionar nosaltres mateixos i de manera conscient a què decidim fer cas. És a dir, que hem de ser conscients d’on posem la nostra atenció i on invertim el nostre temps, en lloc de deixar-nos portar per l’automatisme a què ens sotmetem davant les xarxes socials.
5. L’impacte de la desinformació
La capacitat de qualsevol persona de publicar contingut a internet, les dinàmiques publicitàries en els continguts periodístics i l’enorme confluència d’interessos que trobem a la xarxa han generat que a internet es multipliqui un vell problema: la desinformació.
Anomenem desinformació a tot aquell contingut fals, erroni o enganyós, intencionadament o no, que pot ser percebut com a real. El concepte engloba, per tant, una gran diversitat de continguts: des dels directament inventats, fins als que compartim pensant que són certs, però en realitat no ho són. Des de la informació maquillada amb mala intenció (dades o imatges certes, per exemple, però manipulades per distorsionar la realitat), fins al contingut satíric que compartim com a real perquè l’hem vist fora de context. Des de les imatges manipulades per mobilitzar les emocions del destinatari, fins al titular poc precís que busca el nostre clic.
Dit d’una altra manera, la desinformació no amaga sempre al darrere una intencionalitat de fer mal, tot i que la conseqüència sí que ho acaba sent. Aquest article de First Draft aprofundeix més en què és i què inclou la desinformació. Una de les formes més famoses de desinformació són les notícies falses (fake news) que simulen ser peces informatives de mitjans de comunicació.
Com dèiem al principi, emprar informació de qualitat per a prendre decisions informades és clau tant a escala individual com col·lectiva. Decidir no vacunar els nostres fills del xarampió, per exemple, pot tenir conseqüències greus per a la seva salut (agafar la malaltia i patir-ne les conseqüències). Ara bé, quan la desinformació aconsegueix penetrar en el conjunt de la societat i les ràtios de vacunació decauen, aquest problema inicialment individual esdevé un problema social. En el cas del xarampió, els casos fa anys que escalen per aquest motiu.
De la mateixa manera, el contingut enganyós sobre el canvi climàtic, els discursos d’odi, la desinformació en el marc polític, són missatges que tenen un impacte en l’àmbit individual, però, en conjunt, també acaben tenint conseqüències globals.
| Efectes individuals | Efectes col·lectius |
|---|---|
|
|
6. Fer front a la desinformació
La desinformació ha suposat una revolució per a tota la ciutadania que, actualment, pot dur a terme qualsevol activitat de la seva vida quotidiana a través del mòbil. Però precisament perquè tots i totes utilitzem internet constantment, hem d’estar preparats per evitar consumir aquells continguts que ens manipulen. Ser conscients de les emocions que ens genera el contingut és molt important: si la informació em fa riure o em fa gràcia, probablement tindré l’impuls de compartir-la, i és aquí, quan es fa viral, que la desinformació esdevé perillosa. Per això, quan sentim l’impuls de compartir, el primer gest ha de ser parar un moment i pensar quines motivacions té l’emissor de la informació.
A la càpsula Verifiquem amb 4 preguntes expliquem com emprar les cerques d’internet per a identificar aquestes possibles motivacions. Per ara, però, ens centrarem en el coneixement dels alumnes per propiciar que arribin a les seves pròpies conclusions. No ens interessa tant el resultat al qual arribin (basat en el seu coneixement i no en les seves cerques) com el raonament que hagin seguit per arribar-hi.

Per exemple, una notícia sobre viatges en avió més sostenibles publicada per un mitjà de comunicació tradicional ens faria pensar, en primera instància, que es tracta d’un contingut informatiu que explica un suposat avenç tecnològic. Ara bé, una segona ullada ens permetria identificar que el contingut està patrocinat per Repsol, una empresa petrolera amb interessos en el sector de l’aviació i que, per tant, és un actor interessat en el tema del qual informa. La vocació informativa de la peça vira cap a voler influenciar per tal de modificar l’opinió pública pel que fa a la seva activitat.
TAULA DE CONTINGUTS

